Valoracions sobre les animacions lectores

GRUP 1

El primer grup a fer l'animació lectora, ha triat l'autor Jules Verne.

Pel que fa a l'actuació, han representat l'obre anomenada: La volta al món en vuitanta dies, utilitzant treballs manuals per a representar els distints jocs que anaven visitant els protagonistes al llarg de l'obra. Per part de la representació, ha sigut molt fluida i ha estat bastant bé representada, s'ha entés tot i està molt bé adequada per a posar-la en acció en qualsevol col·legi per a alumnes de primària. D'altra banda, han combinat el vestuari i la música al llarg de l'obra, per aquesta raó cal destacar la dificultat que hi ha en quadrar-ho tot bé al fer teatre en una classe i no al teatre.

En la meua opinió, m'ha agradat bastant pels detalls comentats anteriorment, pense que han fet un gran esforç i un bon treball.

GRUP 2

El segon grup ha fet l'animació lectora triant a l'autor Francesc Gisbert.

El meu grup de treball i jo hem estat bastant d'acord sobre que aquesta representació ha estat bastant graciosa i divertida, la qual cosa és molt important per a augmentar el nostre interés per la lectura, aleshores gràcies a aquestes característiques ha sigut una bona animació lectora per a tractar d'atraure a nous lectors en l'aula, per tant si ha funcionat i ha gustat en una aula amb alumnes universitaris, pense que en una aula plena de xiquets pot tindre una bona repercussió en ells.

Personalment també m'ha agradat el vestuari que han utilitzat però en la meua opinió hauria utilitzat més música per a representar-ho tot millor.

GRUP 3

El tercer grup va triar a Fina Masgrau i Plana, a més va ser un grup que es va haver d'adaptar a fer la seua animació a la biblioteca. En primer lloc destacar el tríptic que van fer, bé esquematitzat i fàcil de comprendre per a nosaltres.

Arran d'això, respecte a la meua opinió van fer la millor exposició de tot el curs, utilitzant uns treballs manuals adequats, una vestimenta adequada amb el llibre que representen i esquematitzen molt bé la història que representen. Aquest grup va representar La rateta Marieta. A més van ser el primer grup que va interactuar amb el públic, per aquesta raó van aconseguir una gran atenció per part de tots els que estàvem a l'aula.

Per últim destacar que aquest grup pareixia que havia practicat molt la seua animació lectora, perquè van transmetre molta seguretat i confiança a pesar d'estar davant de molta gent.

GRUP 4

Aquesta animació lectora va referida a Teresa Broseta, Aquesta animació la vaig posar en comú amb els meus companys, i vam estar d'acord a dir que no ens va agradar molt aquesta animació per part dels companys.

En la meua opinió, crec que aquesta representació no es pot imposar a una aula real per a alumnes de primària, perquè és massa extensa a la vegada que monòtona, tampoc han aconseguit transmetre eixe interés que ha de demostrar a l'animació lectora per a tractar de formar nous amants de la lectura.

Com a punt positiu, han utilitzat un joc de llums i ombres en el que representaven el seu llibre amb les ombres dels ninots que estaven darrere. Aquest detall ha sigut bastant original i innovador a la vegada que molt creatiu.

GRUP 5

Aquest grup va triar a l'autora Teresa Duran, en la presentació d'aquesta, en la meua opinió, crec que la forma en la qual han presentat aquesta autora, ha sigut bastant original, pel fet d'aconseguir realitzar com una entrevista enmig de classe amb l'autora, per aquesta raó van crear un sentiment d'interés en nosaltres per veure com avançava l'entrevista.

Pel que fa a l'animació lectora, han sigut un bon ordre de les coses, a més que han representat la història d'una manera molt dinàmica i natural. Pense que aquesta animació si que es podria representar a una aula de primària per a tractar de captar més lectors infantils a les aules.

Finalment destacar des de el meu punt de vista que el vocabulari emprat en aquesta animació ha sigut molt senzill i clar, per tant fàcil d'entendre per a qualsevol nivell de llenguatge que puga haver-hi a l'aula.

GRUP 6

Aquest grup ha fet una animació lectora referida a l'autora Rosa Serrano Llàcer. Han creat un joc que ha consistit en fer grups a classe, ells anaven fent preguntes i el grup que més ràpid ci¡ontestara, guanyava un punt. Amb aquest joc han aconseguit atraure l'atenció de tots a la vegada que apreniem coses sobre l'autora.

Seguidament, han fet una representació molt breu i simple, no ha tingut elements que inciten a llegir o a participar en el show, ha sigut molt monótona a la vegada que aborrida, per tant crec que no es una representació apta per a fer-la a classe.

Com últim punt a destacar, la decoració que han posat a classe crea un clima óptim per a situarnos en el llibre que conten els companys, a més usen roba acord amb els personatges per a poder identificar-los d'una manera més senzilla.

GRUP 7

Els companys del grup 7, han fet una animació lectora triant a l'autor Enric Valor. Personalment tenia moltes expectatives i ganes de veure aquesta animació, ja que Enric Valor és un autor que sempre he estudiat a l'institut.

Per part de l'animació, ha sigut l'únic grup que ha utilitzat titelles per a escenificar el conte que havien triat, el fet que els ninots i el descorat fora manual em pareix un treball molt costós i a destacar. A més els diàlegs i l'adaptació per a aconseguir fer-ho com un teatre de titelles, pense que ha estat bé adaptat i que han aconseguit atraure l'atenció de tots nosaltres.

Finalment i com a valoració personal, crec que adaptar i treballar amb ninots no és una tarea fàcil, per tant recomanaria a qualsevol persona aquesta animació lectora.

GRUP 8

L'últim grup ha elaborat una animació lectora basada en Carles Cano. Pense que la idea de contactar amb l'escriptor per a parlar sobre ell a classe es molt original, però en la meua opinió és monòtona i avorrida, per tant hauria afegit alguna variant per a tractar d'atraure la nostra atenció o d'intentar que participem els alumnes a classe.

Cal destacar també que l'animació lectora ha estat bé representada i amb ajudes audiovisuals per a posar en context al públic a més de vestir-se com els personatges del llibre representat i representar d'una manera dinàmica i segura el seu llibre.

Finalment i com a valoració no m'ha agradat aquesta representació pel fet de que crec que no serviria per a una aula de primària, però s'aprecia que les companyes han treballat molt l'animació i han tractat de fer-ho el millor possible.

GRUP 9

El grup 9 va ser el meu grup format per Pablo Alonso, Gabriel Belinchon, Nerea Corredor, Paula Mojica, Alicia Ibañez i jo. Vam fer una entrevista sobre Enric Lluch i vam representar una versió adaptada per nosaltres de La Bruixa Maruixa.

En la meua opinió fer aquesta animació ens ha servit per a poder aprendre a treballar de cara a públic a més de per a conèixer més cultura literària catalana.

Conferència Ángela Fernandes

L'altra dia, vam poder assistir a una conferència de l'escriptora Àngela Fernandes, aquesta conferencia estava nombrada com: De la poesia clásica a la ciencia ficción: lectura reescritura y pensamiento crítico en las literaturas ibéricas.

En aquesta conferència, Àngela va presentar textos que inviten a reflexionar, ens van donar a tots el següents poemes per a llegir en la conferència i parlar sobre ells:

Va utilitzar aquests textos per a parlar sobre la relació d'interdependència entre la lectura i l'escriptura, i va deixar clar que aprendre a llegir t'enriqueix el mateix que aprendre a escriure.

Quan va recitar el poema de Carlos de Oliveira, va dir que la poesia era art, un art d'estudi de les paraules, ja que cada una pot fer referència a qualsevol cosa.

Després va seguir recitant els poemes i parlant de les seues característiques poètiques.

Finalment, va parlar de "Transfer", que va ser un conte que va passar a ser una pel·lícula. Aquest parla sobre el fet que una persona puga canviar a un altre cos. Fa la comparació entre pel·lícula i llibre i finalitza dient que aprendre a llegir també és aprendre a pensar.

Anàlisi de la revista "Cucafera"

L'altre dia, amb el meu grup format per Paula, Gabriel, Nerea, Pablo i Alicia, vam fer una anàlisi de la revista juvenil "Cucafera".

En primer lloc, es pot dir que la revista “CUCAFERA” tracta la temàtica de Nadal, ja que des d’una primera ullada podem observar que a la portada hi posa Bon Nadal. Per això, dins de la revista s’inclou diferents activitats relacionades amb la temàtica esmentada, a més inclou diferents contes, reportatges explicatius… Quant als elements extratextuals, es pot dir que la revista està organitzada de tal forma que incita als alumnes a la lectura, això ve donat a causa de les colorides il·lustracions, les activitats didàctiques i creatives que motiva als estudiants a realitzar manualitats i no sols focalitzar-se amb la lectura. Altrament, s’ha de destacar que a cada pàgina de la revista hi ha una activitat diferent ja siga jocs, projectes, lectura o activitats de recerca. En relació als elements textuals,  el llenguatge que s’empra a la revista és català, la grandària de la lletra és mitjana, compta amb una sintaxi senzilla i per tant fàcil per als alumnes de parla catalana. Per això, després d’aquests raonaments es considera que la revista va adreçada per als alumnes del primer cicle de primària a pesar que en la revista hi pose que va destinat per a edats més primerenques.

Reflexions sobre el teatre.

El teatre es una forma de representació d'obres que ha existit fa molt temps, hui a classe ens hem dedicat a reflexionar sobre varies preguntes relacionades amb el teatre. La següent reflexió, está feta en conjunt amb el meu company Pablo Alonso.

Durant tota la nostra vida educativa hem viscut amb el teatre dins de les nostres aules ja que desde xicotets, els mestres ens han estat llegint llibres de génere teatral, hem fet petites representacions fetes per actors professionals. Encara que desde xicotets ens han estat explicant les peculiaritats dels textos teatrals, el meu company i jo coincidim en que no recordem molt bé aquestes però pensem que és un génere literari més divertit que la resta sobre tot per als més menuts.
Altre punt que hem comentat, es el de que si ens sembla avorrit o divertit el teatre. Per osaltres, com he dit abans, ens pareix el gènere literari més divertit i més adecuat per a començar a introduïr la lectura a les aules. A més, considerem que els llibres de teatre, a banda de llellir-los, es deurien de representar.
Per últim, cal destacar que baix la nostra opinió, els xiquets deurien de fer més representaciones teatrals per així fomentar el seu interés per la lectura i poder donar-li un punt més lúdic per aquestos.

Poemes paral·lels

A classe de literatura catalana, vam aprendre el concepte de poemes paral·lels, que consitia en fer un poema seguint les característiques, estructura i història d'altre, aquest va ser el nostre poema paral·lel:

(Realitzat amb Gabriel Belinchon i Pablo Alonso.)

SI JO FOS PESCADOR

Si jo fos pescador pescaria l'aurora,

si jo fos caçador atraparia el sol;

si fos lladre d'amor m'obririen les portes,

si fos bandit millor

que vindrian tot sol:

els carcellers del món no em sabriem mai l'ombra,

si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m'enduria les noies,

si volien tornar deixarien llurs cors:

i en faria fanals

per a prendre'n de Nous.

POEMA PARAL·LEL

Si jo fos treballador treballaria tota l'hora,

si jo fos cantaor li cantaria a tothom

si jo fos taxista mai et diria fins la vista,

si jo fos mercader vendria pel carrer:

tan sols amb l'objectiu de poder estar amb tu,

perquè quan sense tu estic jo no sóc.

Si tingués un avió viatjaria per tot arreu,

per tal que tu sigues la mare del fill meu:

i t'amaria tota la vida,

fins que arribe el meu últim dia.

Crear un conte embastat.

Un conte embastat es una manera de crear contes de forma creativa presentant una serie d'elements que serveixen per a guia per a realitzar-lo. A classe, vam fer una activitat per a crear un conte embastat, teniem preguntes al projector que servien de guia, i per grups, anaven pasant les respostes d'aquestes preguntes, creant un conte amb distintes idees entre tots els alumnes de classe. El meu grup estava format per Pablo Alonso, Gabriel Bewlinchon, Nerea Corredor i Alicia Ibañez, i aquest va ser el resultat del nostre conte embastat:

Això era i no era un nen petit amb els cabells rossos i amb un ull de verd i l'altre vermell. A més, tenia uns braços llarguíssims. Albert desitjava amb totes les seues forces no tenir aquesta peculiaritat, ja que tothom pensava que estava embruixat per la diferencia de color als seus ulls. Per aquesta raó, el pobre estava sol, no tenia amics.

Un dia, caminant pel poble, es va trobar amb una velleta que estava assentada en el parc sola. Ell es va apropar i observà que el seus ulls eren igual que els seus. Al coincidir en aquesta peculiaritat van pensar en anar a visitar a una bruixa. A través d'un conjur, podrien ser com els altres. Al cap d'una estona, la velleta va portar el nen a una espècie de casa encantada on es trobava la bruixa, però de sobte, el nen es va adonar que la bruixa era la velleta!

De sobte, va trobar-se malament de la panxa i va anar-se'n al metge per a obtindre una solució al seu problema. Quan arriba al metge, s'adona que és un castell on la bruixa l'esperava. Aquesta el necessitava per canviar-se un dels ulls, així l'un tindria els dos ulls vermells i l'altre, verds. Aleshores, va aparèixer un gegant al qual li agradava menjar persones amb els ulls de diferents colors, que eren els seus favorits per la barreja de sabors.

Va ser en aquest moment quan el nen va descobrir finalment, que tindre un ull de cada color era fantàstic i que no havia de canviar res perquè, d'aquesta forma, era meravellós. Però, mentres pensava astò, el gegant el va espentar.

Al cap i a la fi, la bruixa va aconseguir que el nen tornara al castell amb ella i així podrien derrotar al gegant junts. Una vegada allí, la bruixa es va caure a terra i, com era vella, ja no podia alçar-se. Per aquesta raó, el nen va haver d'anar a lluitar contra el gegant deixant la bruixa sola, fins que per fi, el va véncer.

Joan Salvat Papasseit.

Cap al 1915 començà a col·laborar, en castellà, a Justicia Social de Reus i, en castellà i català, a Sabadell Federal, on publicà una sèrie d’articles d’ideologia llibertària i de temàtica obrera que signà amb el pseudònim de Gorkiano. Els articles en castellà formen dos llibres, Humo de fábrica (editat per ell mateix el 1918) i Glosas de un socialista. Un any abans havia iniciat la publicació de la “fulla de subversió espiritual” anomenada Un Enemic del Poble, que sortí fins el 1919. Esporàdicament més que periòdica escriví en altres revistes on publicà les seves proses polítiques i literàries i on exposà una ideologia que fluctua i evoluciona entre l’anarquisme, el socialisme i el seu catalanisme personal. Proa (dos números, 1921) n'és un altre exemple.
Des del 1919 fou un escriptor totalment català. Aquest any aparegué el seu primer llibre de poesia, Poemes en ondes hertzianes, on és ben clara la fascinació que exerciren en ell Marinetti, els futuristes italians i, encara més, Apollinaire; potser veié en aquests, i en l’avantguardisme que exemplificaven, el model literari que no havia trobat en el Noucentisme burgès. Hi combina l’admiració pel món “futur” de la màquina amb els paisatges, visuals i socials, del seu barri, la Barceloneta. El seu segon llibre de poemes ho fa encara més clar: L’irradiador del port i les gavines (1921).

El 1922 publicà Les conspiracions, poemes escrits al sanatori de La Fuenfría plens d’exaltació nostàlgica de Catalunya. Les formes poètiques emprades s’aparten gradualment de l’experimentació tipogràfica per mirar cap a la cançó tradicional. Tanmateix, no tingué temps d’abandonar l’avantguardisme; el seu darrer llibre, Óssa Menor (1925), se subtitula “fi dels poemes d’avantguarda” i és una edició pòstuma. Havia publicat La gesta dels estels (1922) i el que hom ha qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea, El poema de la rosa als llavis (1923). Aquest llibre presenta, amb una franquesa que no té res de superficial, l’epifania de l’acte eròtic que esclata amb l’entusiame vital i romàntic del poeta. El seu Romanticisme es fa patent en les imatges de guerra, corsaris i lladres que tenen l’origen en el paisatge familiar del port de Barcelona i en la seva concepció heroica de la vida i de la tasca poètica; l’expliquen, també, els seus dos manifests, Concepte del poeta (1919) i Contra els poetes amb minúscula, publicat com a pamflet (1920). Morí de tuberculosi.

Bibliografia:
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0058379.xml

Ricard Bonmati - Els vampirs

Ricard Bonmatí és un escriptos, rapsode i rondallaire català. A classe vam comentar el següent poema de Ricard:

Els vampirs

Jo sóc una noia que no tinc mai por: ni sola ni amb colla, ni amb llum ni amb foscor. Ja ho sé que al meu poble tothom és vampir: el pobre i el noble, el rei i el faquir... Tots són rostres pàl·lids: més blancs que la llet, i els meus colors càlids dents llargues han fet. Molts d'ells se m'acosten, se'm volen cruspir!, però el baf que s'emporten els fa desistir... Que l'arma més bona davant l'espantall és prendre a tota hora torrades amb all!

Aquest poema està dedicat a alumnes de quart de primària, i per a tractar d'introduir els alumnes, hem pensar en tres activitats a realitzar a classe:

1. Els alumnes lligen el poema, transmeten les seues sensacions, i busquem al diccionari paraules que no entenen
2. Conten la història que es narra en el poema
3. Escenificació. Representen el poema com si fóra una obra teatral

Aprenem a fer endevinalles

En l'última classe de pràctiques, vam aprendre les pautes per a poder fer una endevinalla, la construcció d'aquesta consitia en:

• Triem l'objecte i el definim de forma poetica
• Comparació
• Metàfora final
• Donar forma atraient a la definició misteriosa

Després, vam fer dos exemples:

MADUIXA

Petita i rogenca 

que amb sucre o nata es menja

el seu color es com el del cor

amb aquest ingredient 

moltes coses dolces pots fer

amb tot això que penses que és?

BOLÍGRAF

Munta la punta 

i com el llapis

el full pinta

amb colors i amb tinta,

amb això s’escriu

com es diu?

Conferencia Tona Català i Carme Morera

El divendres vint de setembre, vaig assistir a una conferència de Tona Català, on va parlar dels seus llibres, inspirats en la seua filla Carme Morera.

Els llibres eren: "Mira'm als ulls" i "A mi que hem passa?", aquests llibres segons el que va dir Tona, estaven inspirats en la vida i la història de superació de la seua filla, Carme. És un llibre que tracta el tema de la inclusió, en un principi, no era un producte orientat a les escoles pel seu vocabulari i expressions, però va conseguir entrar a les escoles, ja que es considera literatura catalana. Tona confessa que volien parlar de la diversitat i hipocresia que hi ha en la inclusió social i la sexualitat.

En la meua opinió, la conferència va estar curiosa i entretinguda, i Tona, va conseguir crear un sentiment d'interés pel seu llibre, ja que parla d'àmbits importants com són la inclusió a les aules i els problemes de relacions socials que poden tenir els infants.

Aprenem a fer Limericks

Que és un Limerick?

Entenem el concepte Limerick com a un tipus de poema, que consta de 5 versos:

• Primer vers: Conta qui és el protagonista.
• Segon vers: Conta alguna qualitat característica del protagonista.
• Tercer i quart vers: Conta el que fa el protagonista.
• Cinqué vers: Finalitza amb una frase extravagant.

Aqui deixe dos limericks fets en classe:

EL DOFÍ MARINER

Baix la mar hi havia un dofí

de pell suau i divertit

juganer amb els seus amics

passava els dies saltant per les ones

i per això té moltes dones.

EL PORC GRACIÓS

Dins del fang hi ha un porc

sempre brut i gros

és petit i perillós 

meneja la cua sense pudor

quin porc més sabrós!