Això era i no era un nen petit amb els cabells rossos i amb un ull de verd i l'altre vermell. A més, tenia uns braços llarguíssims. Albert desitjava amb totes les seues forces no tenir aquesta peculiaritat, ja que tothom pensava que estava embruixat per la diferencia de color als seus ulls. Per aquesta raó, el pobre estava sol, no tenia amics.
Un dia, caminant pel poble, es va trobar amb una velleta que estava assentada en el parc sola. Ell es va apropar i observà que el seus ulls eren igual que els seus. Al coincidir en aquesta peculiaritat van pensar en anar a visitar a una bruixa. A través d'un conjur, podrien ser com els altres. Al cap d'una estona, la velleta va portar el nen a una espècie de casa encantada on es trobava la bruixa, però de sobte, el nen es va adonar que la bruixa era la velleta!
De sobte, va trobar-se malament de la panxa i va anar-se'n al metge per a obtindre una solució al seu problema. Quan arriba al metge, s'adona que és un castell on la bruixa l'esperava. Aquesta el necessitava per canviar-se un dels ulls, així l'un tindria els dos ulls vermells i l'altre, verds. Aleshores, va aparèixer un gegant al qual li agradava menjar persones amb els ulls de diferents colors, que eren els seus favorits per la barreja de sabors.
Va ser en aquest moment quan el nen va descobrir finalment, que tindre un ull de cada color era fantàstic i que no havia de canviar res perquè, d'aquesta forma, era meravellós. Però, mentres pensava astò, el gegant el va espentar.
Al cap i a la fi, la bruixa va aconseguir que el nen tornara al castell amb ella i així podrien derrotar al gegant junts. Una vegada allí, la bruixa es va caure a terra i, com era vella, ja no podia alçar-se. Per aquesta raó, el nen va haver d'anar a lluitar contra el gegant deixant la bruixa sola, fins que per fi, el va véncer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario